Poemari Planisferi
En aquesta vida
de tantes mentires
i mitjes veritats,
ja només crec
què diuen quan brillen
estrelles i planetes.
Els astres romanen immutables
aliens a les misèries humanes;
la bòveda celeste és eterna,
la resta tot és efímer.
Amb les estrelles em consolo
quan despotrico i renego
de la condició humana,
quan veig aquest planeta,
nostra estimada terra,
en decadència inhumana.
Em posiciono:
visc a la vora
de la mar Mediterrània
això vol dir a latitud 40º N
i des d'aquesta situació
es veu el firmament així:
Nostra Via Làctia,
camí de llet:
vesses de la mamella divina!
Només visible ets
quan ens allunyem de les grans urbs
i la teva potència lumínica
es veu reflexada al cel.
El Zodíac amb els signes astrals
transcorre de llevant a ponent
en derrota ortodròmica,
mai llunyà de la trajectòria del sol,
també anomenada Eclíptica.
Ben bé al centre de la galàxia,
Sagitari és la constel·lació
com una estrella de cinc puntes,
que apareix al sud
els vespres d'estiu,
i pots veure-hi també
un cavall de tors humà
que du un carcaix penjat
i una sageta que apunta
-amb traça celestial-
del cor de la Via Làctia
seguint el riu de llet al cel
cap a l'infinit més proper,
ja li cal punteria!
Al seu costat a mà dreta
L'Escorpí és gran i evident
sembla aparegut de sota una llosa
de la solana del sauló,
treus el núvol i apareix
un aràcnid de cua corvada,
de fibló verinós,
dues pinces gegants
i un cor que és Antares,
gegant vermell del firmament.
Kiffa Boreal
i Kiffa Austral -estrella doble-
pertanyen a Balança;
signe de l'harmonia i la mesura de les coses;
són també les pinces de l'Escorpí.
Caient a ponent ens apropem a la blanca Espiga
-amb Vindemiatrix i Porrima
ja tenim el signe de Verge-
que cau des de la nansa del carro gros
passant per Artur en paràbola immensa
i amb Denèbola triangulen per primavera.
Denèbola 20 cops més brillant que el Sol
és la punta del triangle rectangle
de la cua del Lleó,
sígne més evident no hi ha;
El Lleó jeu fent la digestió i la melena a l'aire
entre Règulus o Cor Leonis i Algeiba.
El Cranc o Càncer
es troba entre el Lleó i els Bessons,
visible per ulls avesats a la fosca
i amb dos penjolls d'estrelles:
com raïms són M44 el Pessebre
i M67 obert i a 2500 anys llum.
Bessons són Gèminis
Gèminis és bessons,
parella dual que es desdobla.
Càstor és doble estrella binària
O múltiple sis cops sorprenent
Sembla blava i són dues
que es multipliquen per sis.
Càstor és a Capella,
Pòlux és a Procyó.
I qui sàpiga pot veure
D’un cantó els germans bessons
Que fan costat al poliedre pentagonal
que mira els tres mags d’Orió,
a la base Wasat i la bella Alhena,
i més germans encara Mebsuta i Mekbuda,
Alhena a Procyó i Propus a Capella.
Tauro és Aldebaran,
l'ull del toro pertany
a una A ajaguda dalt del cel
Que mira cap a les hifes
O banyes del brau,
Una Alnath, i l’altra banya,
Una fluctuant irregular.
A que es prolonga sota l’eclíptica
Hi ha una A de dia sobre les Açores
Hi ha una A de nit que dorm plàcidament
Tauro és un gegant i un referent
Entre les Plèiades, acúmul prodigiós
De set nimfes llunyanes
Set cabretes,
O catorze llumenetes
més llunyanes encara.
I a sota, Surt
La constel·lació d’hivern més esperada
Far de navegants
Llanterna del mil·leni,
Prodigi de tiralínies: el gegant Orió!
Delimitat pel rombe
Que emmarquen
Roges Betelgeuze i Aldebaran,
Blaves Rigel i Sírius.
I en centre rombidi,
Les tres maries o tres mags
O tres germanes o tres platets daurats
Mintaka, Alnitak, i al centre Alnilam.
Primer Cinturó d’on penja
la nebulosa prodigiosa d’Orió
que és l’espasa que rebrilla.
Bellatrix i Saiph tanquen el dibuix
i s’hi afegeix una arc amb fletxa,
o escut i garrot,
Per protegir-se de l’acomesa del toro.
Bellatrix en un braç,
Saiph a la cama.
L’alineació P.A.M.S.,
que punxa el rombe
com un palillo punxa una oliva:
La conformen
Plèiades, Aldebaran, tres Mags i
portentosa Sírius,
la més brillant del firmanent
i deessa privilegiada
en jeroglífics pintada
a les piràmides egipcies,
on entres per la finestra,
il·lumines altars als temples,
com tiralínies dibuixes
rajos nocturns,
alfa canis majoris,
ningú sap que ets estrella binària.
Admira Sírius, o Mediterrània!
I el d’una sola curva
segon cinturó d’Orió,
Que comença a Sírius
I passa per Procyó, Pòllux,
Càstor, Menkalinar, Capella
i fineix al cap de medusa Algol,
frontissa del ventall celestial de Perseu,
i a sota seu set plèiades
-o són setanta-set?-
brillen i ballen alegres.
Continuant per l'eclíptica
arribem a alfa Arietis – Hamal- signe d'Àries
-l'antic zero en coordenades horàries-
útil en navegació astronòmica.
Més a ponent dos Peixos apareixen
els cossos boreals i les cues australs
són Venus i Eros transformats
en constel·lació d'estrelles dèbils
per amagar-se dels pescadors.
I Aquari ve després
en forma d'Y grega evident,
de nom Deukalion
fill de Prometeu i Klymene,
patriarca del gènere humà
acompanyat de Sadalmelik i Sadalsund.
Mig aquàtic mig terrestre,
també anomenat peix cabra,
neda pel cel banyut i escuat,
content d'espantar els ignorants
i amb Capricorni tanquem el cercle
hem voltat 360 graus i arribat a Sagitari.
I de l’Escorpí amb Antares,
estrella gegant vermella
que em va picar ja fa temps,
just a les antípodes d’Orió
en el sostre esfèric,
quan Orió surt
l’escorpí es pon
i així no es troben mai.
A l'hemisferi Boreal
Cal parlar del prodigiós Triangle d'Estiu
brillant al zènit -dalt del sostre celeste-
tota la nit espectacular:
la Gran Creu o Cigne volador
amb Albireo al seu cap
i Deneb preciosa a la cua.
Un costat del triangle:
De Deneb a Altaïr -tres estrelles en línia-
de l'Àguila alada amb urpes llançades.
Al seu costat el graciós Dofí
i més a llevant el gegant Pegasus
rectangle desmesurat i potes primes.
Un altre costat del triangle:
De Deneb a Vega
-segona estrella més brillant
i antic eix al voltant del qual
ballava la Terra com una baldufa-
amb la V inacabada de Lira
i el seu paral·lelogram característic,
continuant cap el forçut Hèrcules.
I abans d'arribar al conductor de Bous
amb la gegant vermella Artur,
Muphrid, Seginus, Izar,
brilla la corona Boreal,
i de les set estrelles
és la Perla la més brillant.
I com guiar-nos en la nit estrellada?
Tan senzill com situar l'Estrella Polar
damunt el Pol Nord terrestre,
a l'Ossa Menor o Carro Petit,
a partir de Merak i Dubhe,
guardes de l'Ossa Major
a cinc cops sa distància.
I de la Polar a Pegassus
entremig veiem espectacular
la princesa Cassiopea
W oberta i amb un arc curvat
direccionant l'Estrella Polar.
I bado mirant com juga el Drac,
dos ulls encesos
i la cua enroscada entre carros.
L'Hemisferi Austral és per a mi un misteri,
el Pol Sud un desert,
i de les dues creus
una és vertadera, i l'altra mentidera.
Com la Lluna llunera,
té fama de mentidera,
quan creix és una C inversa
i quan minva una C de veres.
En Lluna plena una pruna,
i en Lluna nova una engruna.
La Lluna és la mare del Sol,
El Sol és el pare de la Lluna.
I els planetes visibles són quatre:
Venus sempre vora el Sol, quan surt o quan es pon,
com Mercuri, alat i apressat molt discret,
Saturn color plom i un poc estàtic,
i Júpiter que és Zeus i fa vida contemplativa.
El cercle es tanca:
les esferes s'aproximen
i les vores es fusionen.
La Terra és planeta infinit
que genera vida:
llavor universal de bombolles astrals.
